Dedicada a la Unió Musical d’Allariz i al municipi d’Allariz en commemoració del 700 aniversari de la “FESTA DO BOI”.
La tradició explica que els jueus que habitaven a la vila d’Allariz solien expressar el seu rebuig de la processó del Santíssim en la festivitat de Corpus Christi amb burles i rialles, les quals afegien crits i insults contra els cristians. Per acabar amb aquesta falta de respecte, un tal Xan d’Arzúa, noble alaricano religiós, va muntar a lloms d’un bou i va carregar contra els jueus, alhora que els seus criats els agitaven tirant per sobre cendra i formigues que portaven en uns sacs, aconseguint així, que els jueus presenciessin reverència la processó.
L’obra està inspirada en música de segle XIV, la introducció de l’obra ens trasllada a la vida d’Allariz en aquests temps, amb ritmes de danses i cors de l’època que donen vida als diferents gremis de la població, escoltant aquesta música és fàcil imaginar la vida en aquests temps.
Passada la introducció l’obra passa a un temps més pausat i religiós, estem en la festivitat del “CORPUS CHRISTI”, que s’expressa amb una gran coral que desemboca a la processó d’aquesta festivitat, tot això en un temps ternari, ja que en l’època es creia que era el compàs musical perfecte, per fer referència a la Santíssima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant), el desenllaç d’aquesta processó no va gaudir de la solemnitat esperada, pel boicot de la comunitat jueva que habitava a Allariz .
Per aquest motiu Xan de Arzúa decideix muntar a lloms d’un bou i escarmentar als jueus, aquesta part es representa en l’obra per un temps de marxa i una frenètica orquestració que ens porta fins al temps de dansa de la introducció.
El final de l’obra l’autor vol representar la pluja de formigues i banyades als jueus acabant amb un cant satisfacció per part dels habitants d’Allariz a l’haver acabat amb el boicot jueu per sempre.